Blogia
FACAO-Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental

Balenciá y Aragonés, dos llengües chermanes

 

 

 

Esposició d’Angel Hernández lo pasat 28 de nobiembre de 2003 al II Congrés de Llengua Balenciana celebrat a Balencia.

Buenas tardes:
Binc a parlális de la relació de dos llengües chermanes: Aragonesa y Balenciana. Quinze minuts no son massa pa di tot lo que me chocarie di, pero ben organisats donen pa mol. U repartiré en est orden:
A- expllicá perque parlem d’aragonés al “Congrés de Llengua Valenciana”
B- similitut de aragonés y balenciá = llista de paraules y frases
C- situació passae y presén - social y política- de l’aragonés oriental
D- expectatibes de sobrebiure u sé menchats pel catalá
E- necesidat de l’apoyo dels balencians, de tots los balencianistes



¨ Per qué parlem d’aragonés an est ”Congrés de Llengua Valenciana”.
L’escritó y estudiós balenciá Don Francisco Llisó Genovés ba doná una conferencia a Fraga al Juñ de 1.992, en la que mos ba eurí los ulls als fragatins y als aragonesos de la importancia de la nostra llengua, y’l perill de que fos engollida per una altra llengua beina en ganes de expansió, cosa que mos expllicae també li estae passán al balenciá. Encá que ficaré algo de lo que éll ba dí, lo meu tema anirá per les dificultats de una llengua, l’aragonés oriental, que sobrebiu a una terra de frontera, la part oriental d’Aragó tocán a Cataluña. Y u enfocaré tan per lo llingüístic com per lo social y polític, pos los nostres problemes pa conserbá lo nostre patrimoni cultural son los mateixos problemes que teniu los balencians: un mal beí. Al igual que passe en les ortes, les espones (ribazos) se ban corrén cap al costat del pachés que bade, u d’aquell que e massa bo. Bullgué pensá que si no bichiles no passará res, é pecá d’inocén y lamentáu a la llarga.

Pa n’aquella epoca de la conferencia, al 1.992, la associació dels Amics de Fraga ya teniam cllá que l’enemic pa la nostra llengua propia y cultura no ere lo castellá, al que ya llebaem 5 siglos soportán sense que mo se menchés. L’enemic ere lo pancatalanisme que pals seus obchetius de expansió y poder, al amparo del seu poderio presén, polític, economic y cultural, mol bolie imposá la llengua catalana com a llengua nostra de tota la bida. Pero si algo clla abiam recibit de erencia de les nostres chayes y chayos (més élles, per alló de cuidá dels nets mentres sa mare fie feñes a l’orta) ere que lo que parlaem no ere catalá. No dissaen mai de rectificámos cuán soltaem alguna expresió que mo s’abie apegat dels beins, dién: “Així no se diu en fragatí, aixó é catalá”, u cuan algú mos parlae en catalá, sempre mos acllarien: “est ome parlae catalá”, pa que u sapiessam distinguí.

Y en esta linea estem, luchán pa conseguí lo reconeiximén de que la llengua que parlen a la part oriental d’Aragó fronterís en Cataluña e llengua nostra, aragonesa, encá més, podem dí que e més aragonés que lo que parlen a Saragossa, castellá en algo de restos d’aragonés. Així com la chen u té clla que no e catalá, los politics están encabustrats en aprobá que Aragó parle catalá, deu sé per alló de la democracia de aná al rebés del poblle.
Y pareix sé que algo paregut au passat, y esteu passán, en la bostra llengua balenciana, pos cuan mos am arrimat a chen del balencianisme, mos an dit que los aragonesos estem encomensán, que mos passe lo mateix que a la llengua balenciana desde fa 20 añs, que la lucha sirá dura... Y per aixó estem abui astí, pa apendre de la experiencia dels nostres chermans balencians.

¨ Similitut de aragonés y balenciá = llista de paraules y frases
Y mira per agón cuán te fiques a estudiá la relació entre les dos llengües, aragonesa y balenciana, resulte que tenim moltes silimituts y expresions comúns, y que no se corresponen al catalá. Y ere de esperá, a la llum de la documentació sobre les relacions entre Aragó y’l Regne de Valencia que mos an dissat istoriadós y inbestigadós, com Antonio Ubieto, la profesora Amparo Cabanes Pecourt, de la Academia de Cultura Valenciana, y’l propi Señó Francisco Llisó Genovés, que donen per segú que una bona part de les terres balencianes ba sé repobllae per aragonesos.

Lo catedrátic y istoridó de la Unibersidat de Saragossa, D. Antonio Beltrán, ba trobá un documén del Rey Pedro IV, fechat a Cariñena a 1.372, y escrit en aragonés, que díu: “que ha entregat al seu procurador el llibre Suma de las Historias traduit al aragonés; que fará també treslladar les cróniques dels Reys d’Aragó predecessors seus y que li enviará la copia, para que’l facie continuar en la gran crónica d’Espanya y per ultim que li envie el llibre que li va deixar el Rey de França para ferlo així mateix traduir a l’aragonés”.
Est ere l’aragonés del Rey Pedro IV lo del Puñalet, practicamén identic a com abui en día u diem a Fraga y altres tans poblles aragonesos. Podem citá al So Llisó Genovés, que ba resumí lo de altres istoriadós y inbestigadós, y diu:

“Pedro IV, un rey netamene aragonés, refugiado de joven en Zaragoza, criado con mentalidad aragonesa y realizador de una política aragonesista y que ya rey decide y desea “fer traduir” los libros de su idioma, el aragonés, y no usar el árabe que usaba Pedro I en los documentos de cancilleria, ni el latín de los clérigos y eruditos... ... si comparamos algunos escritos de Ausias March con los textos de Pedro IV y con el jacetano, se puede concluir que la lengua valenciana esta formada en gran parte por ese idioma aragonés, e igual ocurre con el denominado “chapurreau” y con el habla original de los leridanos...”

Los nous documéns que anirán eixín sobre la nostra istoria común, dissarán cada día més clla esta relació. Ara que, a yo no me fa cap falta més papés: a Fraga y’ls poblles d’aprop nostre tenim cllá que tota la chen de la bora del riu Cinca, que abui correspón a la part alta de l’Aragó oriental, tenie molta relació en los balencians: lo comers més importán se fae pel riu, baixán pel Ebro asda Tortosa, y d’allí cap abaix asda Balencia, y a tot lo llarg anaen trucánse materials de les terres altes y troncs dels Pirineus, per teles y materials de les terres baixes. Lo bestuari tradicional de la dona fragatina, que pal momén de la boda usae asta 7 capes de faldetes, se basae en faldetes de seda pal damún, y altres materials daball, portaes de les fabriques balencianes. Y’ls chipós del omes també, encá que l’ome bestie més a l’estil maño. Ademés está documentat que a Fraga també los omes usaen “anagüells” al estil balenciá, portats de balencia, unic cas a l’Aragó.
No é de extrañá pos, que la llengua y cultura siguen similars. A Fraga parlen igual que Tortosa y la part alta de Castelló. Y cuan dic igual me referisco no sol a bocabulari sino també a sintaxis, entonació y intenció de les frases, com a esta: Chiqueta, ¿qué ya’s acabat d’arropllegá?.

Podem passá com a balencians, y de fet, cuan biachem a Cataluña, mos confonen per balencias. Desde Fraga recibím be tan TV3 com Canal9 (la señal també mos puche “nabegán” pel riu Ebro) y us puc assegurá que moltes expresions propies de la llengua balenciana mos resultem mol familiars. Pa sorpresa meua, asti no dieu “ombro” sino muscle, igual que a Fraga y a zones de l’Aragó. Y també ai quedat sorprés cuan ai bingut a bisitá les falles y ai trobat moltes paraules y formes emparentáes en les fragatines y aragoneses.

Un estudio improbisat m’a permitit fé esta petita llista de paraules de l’aragonés oriental, que me penso coincidissen mol en les formes balencianes. Fará falta un estudio més formal pa beure asta aón poden arribá estes similituts:

a boqueta nit
abrebiá
achocá (en cuclillas)
ademés
adés, antes
adobá (preparar, apañar)
afoná
agarrá
agraná
aguaitá (acechar, asomarse)
aigua
aiguardén
aines (herramientas, utiles)
animo
ansa
anda, asta
apoyá
arraserá’s
arrepentit
arreus (arreos)
arropllegá
assentá’s
assut
bachoques (judia gruesa)
baldre
barandat
bes (beso)
bindre
bolé, bullgué (querer)
cabásos (capazos)
calses (medias)
cascá, está cascat (magullár)
cassola - caçola
cistella
codoñat
coixí
contrafet (contrahecho)
correguda (carrera)
coset (corsé)
cossi (tinaja)
cuixa
chic, chiquet, chiquets
chipó (jubón)
defendre
dende que
deport
despachá
despedí
despedí’s
despreciá
despuesaí
despuesdemá
dimach
doldre (hacer duelo, doler)
eix, eixa, eixos
eixí
empalomá (fil de...) (empalmar)
en (con) /amb/ (preposició)
en la boca euberta,
engollí
entrepussá (tropezar)
entretindre
escuadra
esgarrá, esgarro,
esllisá’s
esme, entenimén (juicio)
esmolar-esmolet
espenta
espentechá
espill (espejo)
esquena
est, esta, estos
estomordí
fadri (muchacho soltero)
fangá, fangué (barrizal)
fil d’aram, aram
fogassa
fondo
forrallat (cerrojo)
glopae
grabe (no greu)
granera (escoba)
groguechá
los pronoms personals debils: me, te, se, lo, mos, los, ne,
los pronoms personals: mon cosí, ton pare, son sogre, ma mare, ta tia, sa chaya, mons pares, tons berchayos, sons chermans, ...
llabadó, llabá
llansol
llapissero
llauché
llepae
llistó (listón)
lluentó (brillo, resplandor)
malmetre (maltratar, estropear)
manic (empuñadura)
marmol
me penso que...
meu, meua - seu, seua - teu, teua
misto (cerilla)
moldre
mos, tus, lis
musclle (ombro)
naixe
ne tinc debuit
nosaltros, naltros
nuc
número
ordi (cebada)
pa yo, en yo
panís (panizo)
pigota
pronte
rabosa (zorra)
rasé (abrigo del viento, cobijo) / aixopluc
recibí
regalicia (regaliz)
roido
sabio
sachí (manteca)
sanglot (hipo)
sangonera
serbidó
serbici
sucarrá’s (socarrarse)
tossal (monticulo)
tu y yo
yo, en yo (amb mi), pa yo (per a mi)
yo, ya

¨ L’aragonés oriental: situació passae y presén, social y politica.

>> passat:
-:- mai am tingut problemas de conbibencia, de relació u choc de cultures entre les terres dels dos costats de la frontera entre Aragón y Cataluña. Som terra de frontera, en mich de dos poblles y dos culturas, que participem de la istoria, cultura y personalidat dels dos. Y est está al mich mos definís: antes, ara y sempre estarem al mich de les dos comunidats.

Yo preferisco di que som zona d’unió, no de separació, pos sempre mos am llebat be en los nostres beins, passán de la partició politica, que fomente més la separació que no la unió, y estem beén com ara bolen creá unes fronteres y dibisió que no an existit mai.

Y sempre am dit que mos sentim y som aragonesos, a pesá de l’atractiu de una Cataluña rica y poderosa y de lo abandonats que mos tenen les autoridats aragoneses.

-:- Y tot aixó a fet que’ls abitáns del Baix Cinca tinguem una personalidat forta y un orgull de la terra d’aón som, y están orgullosos dels seu patrimoni cultural, suma de istoria, tradicions, costums, forma de parlá, forma de bestí, estíl de poblle, economia,....
-:- ¿y de la llengua, qué? los poblles de la Zona Oriental de Aragó (lo que los catalanistes diuen Franja) desde la ebolució desde’l llatí, parlem la mateixa llengua rural y familiar, en poques bariacions, germana del catalá, del balencia y del aragonés de la part alta de Aragó. Y aceptem la llengua castellana com un altra llengua nostra, pos e llengua adoptae per Aragó a la edat michana, no una llengua imposae, y e la que usem fora del entorn familiar y de amics, y en tot lo relacionat en actes publlics, cibils u relichiosos, en total normalidat. Mos considerem bilingües.

-:- y las jotas, lo folclore aragonés per excelencia, sempre an set en castellá.
-:- Los nostres chayos y chayes y la chen gran sempre an mantingut que lo que parlen no ere català. Sol alguns chobes, guañats per la propaganda catalana, diuen que parlen catala, sobretot si han estudiat a Cataluña. Enbiem als nostres fills a creá’s un futur y alguns mols tornen dien que no som aragonesos ni españols y que mos am de passá a Cataluña.
Tot l’Aragó oriental concidís en decllará’s aragonés y que no parle catalá. La falta de estudis y inbestigacions fa que falte una unió en estes parles locals, y cada poblle u comarca definís la seua llengua en lo chentilici: ribagorsá, lliterá, fragatí, maellá, fabarol, calaeití, y los que no tenen un nom fácil, en lo cheneric de “chapurreau” (una coincidencia destacablle), que no bol di altra cosa que “no é catala´”. Sense sabéu am copiat al pancatalanistes, fen de la llengua una señal de identidat: conque no parlem catalá, no som catalans, y perque no som catalanas, no parlem catalá.

-:- astí e aón a entrat fort la FACAO, agrupán totes estes llengües locals y comarcals com a modalidats de la llengua aragonés oriental, eredera del aragonés de la edat michana no absorbit pel castellá. Y mos sentim apoyats y aceptats als nostres poblles, pero no pels politics, que tenen altres interesos.

>> fets preséns:
-:- Un fet importán e que l’Estatut de Autonomía d’Aragó exichís protechí “las lenguas y modalidades propias de Aragón” pero aixó bol di que an de sé “propias”, no forasteres.

-:- la Unibersidat de Saragossa, per encarrec del Gobern d’Aragó ba fé un estudi sociollingüístic de la Zona Oriental d’Aragó, que ba traure estes conclusions:
- que las lenguas de la Zona Oriental de Aragón tienen gran riqueza cultural, y deben protegerse diferenciadas del catalán.
".... la insistencia en ese localismo (fragat, literano, torrentí,...) es una forma de subrayar la identidad propia de cada localidad y, por otra parte, de diferenciar a toda la Franja con el resto de Aragón y, desde luego, con Cataluña..."
".... es un tanto absurdo pretender forzar la realidad e intentar, a toda costa, que los habitantes de la Zona Oriental denominen su forma de hablar con un término que rechazan: catalán. "
".....no se puede admitir que la Zona oriental de Aragón pertenezca exclusivamente a " l’espai lingüistic i cultural català ", aunque participa de él......"
"..Hoy por hoy no es aconsejable la introducción de la cooficialidad del catalán y el castellano, ni siquiera en la Franja aragonesa, pues ni la quieren mayoritariamente los habitantes de esa franja, ni sería aceptada sin conflicto por el resto de los aragoneses..."

¨ expectatibes de sobrebiure o sé menchats pel catalá

-:- Ña una presió catalanista pa conbemcemos de que mos am d’apuntá a tot lo catalá: llengua, cultura, paisos catalans, .... renunciá a sé aragonesos. Y s’an guañat asta partits importáns com al PSOE, la CHA (Chunta Aragonesista) y IU. Fets decisius son:

- enseñansa de catalá desde fa 17 añs, agón los mestres lis diuen que son de cultura catalana.

- michos de comunicació catalans: radios, prensa, TV3 y 33, llibres, teatros, ....

- opció de un partit politic, lo PSOE, los seus interesos tindrán, que a decidit apostá per apoyá lo catalá, tan a Aragó com a Valencia y Balears. É una politica de partit y cap politic, diputat, concejal ni afiliat ni funcionari que depengue d’ells pot dí lo contrari.

- al beure un momén faborablle, lo nacionalisme catalá a decidit atacá a la Franja en un puchal de actuacions y mols cuartos:

> Casals Jaume I
> premios lliteraris, de cuentos, socials, ... premián al que apoye al catalá
> edició y financiació de publlicacions en catalá: llibres, rebistes, ....
> an creat artifialmén la definició de Franja y de Paisos Catalans,
> fan campaña continua ficán a les terres aragoneses de la Franja com a part de coses catalanes: Paisos Catalans, cultura, papés que enbien a Europa, la predicció del tems, ...
> a les escoles catalanes enseñen que esta part d’Aragó son terres catalanes de administració aragonesa, amaguen que som d’Aragó. Lis enseñen que ña un pais europeu que’s diu Paisos Catalans, que no son de España, encara que estan baix lo domini de España.
> al caló de les subencions cheneroses an eixit innumerablles associacions, entidats y partits que promocionen lo proyecte dels paisos catalans, fen mol barullo y atacán a cualquiere que se opose a estes idees.
> desde’ls michos de difusió, pagats per Cataluña, se promocione eixos paisos catalans.

-:- Lo pichó e l’apoyo dels partits politics aragonesos d’esquerres al catalá, ferramenta usae pel pancatalanisme pa introduí’s adins de les estructures Balears, Balencianes y Aragoneses. La Diputació Cheneral d’Aragó está infestae de catalanistes, que dominen lo departamén de enseñansa y cultura. No e una opinió, son chen que’ls am conegut cuan no eren re y al amparo dels partits politics que apoyen lo catalá, an entrat com a funcionaris de la DGA. Y costará traure’ls d’allí.
Ya fa tems que ban detrás de una “Ley de Lengua de Aragón”, que definisque que Aragó té tres llengües: castellá, catalá y aragonés. Y tot be de la presió pa embotí lo catalá a Aragó.

¨ necesidat de l’apoyo dels balencians de tots los balencians

>> fets futurs?
-:- Y esta é la nostra lucha. Pará esta lley y desfé tot l’entramat catalaniste del Gobern d’Aragó. Si’ls politics actuals d’Aragó fan la tonteria istórica de decllará al idioma catalá com a llengua “propia” d’Aragó, en contra del deseo de la chen de la zona oriental d’Aragó, y incllús en contra del resto d’aragonesos, aurán firmat un contracte de benta de una part d’Aragó a Cataluña; ¿quin e lo preu?

-:- Y la FACAO té poc potencial, som pocs y la chen no está encá informae ni concienciae en que tot aixó del catalá pugue sé un problema, y no’s mourán. U mos costará mol que’s moguen.

Y per aixó benim abui a Balencia, a demaná achuda a tots los balencianistes, chermans nostres desde fa mols siglos, que mos donen una má, u un milló de mans, pa defendre los nostre patrimoni cultural de un problema comú: est mal beí que tenim. Pero us necessitem units, tots a fen piña. Per fabó, uníus tots los balencinistes. Chuns tindreu la forsa necessaria. Disseu les revisions ortográfiques pals tecnics y’ls demés fiquéus ya a les trincheres, contra’l catalanisme.

ANGEL HERNÁNDEZ GALICIA
Pte. de FACAO y de AMÍCS DE FRAGA

0 comentarios