Blogia
FACAO-Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental

Maragall, ¿un llop en pell de corder...?

(Publicado originalmente el 12 de septiembre de 2003).

En el meu poble, ad aixo que està fent Maragall se li denomina "marejar la perdiu". Disfraçar les coses. Ficar-se la pell de borreguet damunt de la seua pelleranca llobera. Pero no nos enganya: "te conosco, bacalao, aunque vengas disfrasao", i...encara que la mona -¿o llop?- es vista de seda -o d’ ovelleta- puix aixo...m...es queda.

Despres de la pluja de critiques dins i fora del partit unides a les protestes de molts ciutadans a la seua devoradora proposta, ara, l’ ambicios Maragall (aspirant a presidir la Generalitat Catalana, es a dir, a "molt honorable") ha variat la forma de presentar el seu plat. El va adornar suavisant-lo. Ya no el nomena com en l’ inici, "territoris hispanics de l’ antiga corona d’ Arago" (ni tan sisevol s’ atrevix a mencionar allo de "països catalans" pel rebuig que produix) sino que ara, en estos ultims dies, somrisa bigotuda en ristre, se nos presentà en l’ ornament denominatiu "MACROREGIO EUROPEA o EUROREGIO" afegint territoris del sur de França sense atrevir-se en Napols, Sicilia, Toscana, Cerdenya, etc. (que tambe estan en el mediterraneu, pertanyiren a la Corona d’ Arago i ya posats, igualment podrien estar en este o atre proyecte d’ euroregio).

¿A quin sant ve este canvi d’ estrategia en el seu proyecte? Maragall no es tonto. Farà totes les variacions de forma que li siguen necessaries. Suavisarà tot lo que calga la seua idea per ad anar lentament convencent a l’ opinio publica, per ad anar vencent ressistencies i dubtes, de manera que puga anar calant i guanyant adeptes. Per a que es parle d’ ell, per a convertir-se en l’ home fort de Catalunya, superar a Pujol quan este ya ha complit la seua etapa, atrevint-se ad intentar al menys lograr eixe proyecte que Jordi no va poder eixecutar

Al marge de connotacions d’ imperialisme pancatalaniste (que existixen de fondo encara que Maragall les amague disfraçant-les) les raons que el lider del PSUC ha esgrimit per a justificar el proyecte, els motius que defen com a "benignes i positius per al desenroll soci-economic-empresarial, etc." de les comunitats autonomes que ha implicat en el mateix (balears, valencia, sur de frança, arago, catalunya); son artimanyes i trampes encobertes. Bones parauletes que oculten vertaderes fosques intencions gens positives no beneficioses per ad estes autonomies al menys politico-territorialment (ademes de soci-culturalment) en un llarc plaç.

No crec que siga obligatori crear euroregions ni estes tenen tantes ventages com Maragall opina ( ni tan sisevol economico-empresarialment) estant en una Unio Europea que aposta per una Constitucio unica globalisadora i per una Europa -majoritaria- dels Estats (països o nacions) en lloc d’ una Europa -minoritaria- de les Regions i Nacionalitats.

No es tan necessari, imprescindible o vital per als empresaris, industrials, inversors, exportadors, agents financiers i capitalistes valencians de les 3 provincies de la nostra autonomia; establir eixos vinculs en eixa euroregio que Margall preten i que ademes encapçala i tutela Catalunya com a promotora de l’ idea, per molt que Maragall intente negar que no existix dominacio, supremacia o superioritat de Catalunya en dit proyecte respecte als demes hipotetics "socis". S’escomença per la cooperacio economico-empresarial, despres es va abonant el terreny per ad acabar en la fussio-intergracio mijant la subordinacio d’ uns cap ad aquella. Ara no hi ha risc aparent, el perill es posterior, una volta afiançades les cooperacions financieres-industrials (perque les culturals ya les patim) acabarém per parlar com en Euskadi, d’ integracio.

Els empresaris valencians invertixen els seus diners (demostrada la seua tradicio historica d’ expansio) on els dona la gana (que es per tot el mon). La nostra produccio o PIB valencià es lo suficientment solida i en amples garanties com per a en base a les exportacions establir relacions comercials i colaboracio lliures i independents (sense sucursalismes ni depenencies o subordinacio alguna) en qualsevol atra autonomia de l’ estat i sobre tot en qualsevol païs-estat-nacio tant d’ Europa com dels 4 continents restants, sense necessitat de crear o entrar a formar part d’ una euroregio. Proyecte este que venint de qui ve ( no oblidem que els valencians en general desconfiem en este tema) no mereix credibilitat ya que qui el propon junt ad aquells que porten massa temos atentant en connivencia o complicitat en alguns conciutadans valencians (tambe en colaboracionistes balears, aragonesos, provençals i rossellonesos) contra la nostra cultura, llengua, lliteratura, historia, art, folc, etc. autoctons i propis. O siga, contra la nostra identitat com a poble. Contra el nostre "fet diferencial valencià". Estic segur que si hi haguera segut al reves, Maragall s’ haguera s’ opost. >.

Abans que eixa ambiciosa euroregio de Maragall existixen atres necessitats, alternatives o proyectes totalment inocus i inclus mes trascendents que este. L’ arc mediterraneu des de Tarifa al Golf de LLeo, la "cunya" atravessant l’ interior per a conectar el surest en la cornisa cantabrica, els països de l’ orellada mediterranea europeus i africans; entre atres proyectes economic-empresarials que no necessiten euroregions basades en autonomies d’ antics territoris historics i que no suponen politisacio ni pretensions anexionistes ni cap subordinaci o integracio. De fet, resulta sospitos i no es casual no mera coincidencia el que les autonomies que Maragall preten enqüadrar en la seua euroregio hi hagen estat totes baix una mateixa unio politica: la Corona d’ Arago. No es fruit de l’ asar. ¿Per qué no pren atres territoris que no tingueren eixe passat comu ampliant aixi eixa euroregio? Per eixemple, si tan bona es l’ euroregio de Maragall, que amplie el proyecte a Murcia -antic regne incorporat a l’ atra corona, la de Castella. ¿Per qué ad eixos territoris concrets i no ad atres? ¿Per qué no reivindica Maragall tota la Corona d’ Arago sancera: Milanesat, Neustria, Sicilia, Cerdenya, Corcega. Toscana, Napols, etc...pel mediterraneu, ¡fins Jerusalem, de la qual el titul de rei de la mateixa varen portar -i porten- els nostres monarques! Molt senzill. Puix perque a Maragall i adlaters no els interessa cap atre territori que estos, els ya esgrimits per ell: Balears, Valencia, Arago, Midi-Pyrenees (Rossello i Provença). Per tant, a la suma de tot aço ad lo llarc d’ anys l’ han mal nomenada: "països catalans". I es que les similituts llingüistiques entre elles a pesar de ser minimes i insuficients argumentables, escusen falsament la creacio de tal "federacio". I es que la llengua a banda de vots aporta força politica i poder. Poder per ad ofendre i agraviar ad aquells que no desigem mes que lo millor per a la nostra terra sense submissions ocultes.

Ni valencians, ni aragonesos, ni balears i molt manco rossellonesos i/o provençals necessitem cap euroregio por molt bona que nos la pinten i encara menys venint de qui ve l’ assunt.

Maragall, ¿llop en pell de corder...? ¿Et creus un mesies? ¿Et sents el nou "Jaume I El Conqueridor" del mileni? Ni de conya. Calla’t i deixa’ns en pau d’una vegada per totes i per a sempre.

Calladet estas mes guapet..


Josep Esteve Rico Sogorb
Escritor. Periodiste
(Membre de Aellva, ex redactor dels diaris AREA camp de gibraltar, El Faro de Ceuta, El Periodico Indepe. de Ceuta, colaborador en varis mijos)
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres