"Corguén cam a trabés per La Llitera. Nobiembre, tems de cullita". Julián Naval Fuster

E tems de cullita, pero pa algúns animáls són tems de cambio. Al nort de la Europa, tan tems ansiada per naltros, á empesat l’ibern tal coma lo coneguem naltros en los mesos de chiné y febré.

En los numerosos biaches que ay realisat a lo llarg de la megua bida a l’altre costat dels Prineus, sol una begada ye bay aná pal mes de nobiembre.

- ¡Ay ninos! No me’n ba quedá ganes pa tornay, desde allabontes, sempre los meus biaches profesionáls empesaben a la primabera ya abansada y acababen en les festes del Patrocinio de Tamarit (les noves, claro).

Me faic esta reflexió perque están fen “la cullita”,  llebanto lo cap, cuan sentisco una gran charramera.

- ¡Quina marabilla!

Lo momén e brebe, beyc una bandada de grulles, en perfecta formació, pero en constán mobimén, prenguén la forma d’una fllecha, pero de una manera continuada. La de la punta dixe pas a la segunda, que en un brebe y elegán mobimén pllegue les ales en un petit descáns y se sitúe a la coda. La formasió té una perfecta armonía; constanmén pareix coma si una racha d’aire desfés les ales de la fllecha, que al momén són reconstruídes.

- ¿Són órdenes, instrucsións, alegría?

En la segua llengua, lo siroll e constán, desde mol llun se sentís arribá y encara ya mol llun se les escolte.

Pa naltros e tems de cullita, pa nelles e tems de cambios. Dixen les temperaturas fredes y umides del nort per la nostra temperatura, a begades freda, pa les que se queden entre naltros. No tan pa n’aquelles que sen ban a buscá la calentó del sur de la nostra terra.

Fa tems bay fé un artículo d’una pllantasió de Actinidia Deliciosa, procedén de China. Tots la coneguem per un altre nom de orichen neozelandés, pues són les isles de Nueba Zelanda agón se ba empesá lo cultibo a gran escala y agón se ba empesá la exportació a tot lo món en gran éxit per la segua organisasió en bariedáts, cllasificasió, transport, etc. Lo nom s’á pres d’un mixó, una espesie de gallineta, autóctono d’estes isles denominat KIWI.

A n’aquell artículo (fa dos añs) se bíen unes fotos a les que un sistema d’antichel per aigua en aspersió abíe estat realisat y ya estabe en marcha. Pero coma un pachés més, me lamentaba de les desgrasies que ocurríen a tots aquells que coma los pachesos tenen lo seu capital al capricho de les inclemensies del tems. Sin embargo (les desgrasies mai benen soles) ba fracasá lo dit sistema (que aquell añ tamé fa fallá en peres, presecs y nectarines). Al pocs díes, cuan les pllantes del KIWI s’abíen recuperat (esta pllanta trepadora té un gran poder de recuperasió) brotán les chemes de sustitusió lateráls, una gran bentolera (e mol sensiblle a les bentoleres) se’n ba emportá la mayó part dels tendres brots. Pero… astí no acabe tot, cuan de nou se recupere la pllanta, una pedregada a mitat de l’estiu trenque lo que un altra begada s’abíe recuperat.

Esta pllanta, sufrida entre les que més pero coma los demés fruités, ba patí masa contratéms. Ba suposá la pérguda  y retrás d’un año d’entrada en producsió.

Pero coma les grulles, tot torne.

Sistemes antichel a base d’aire an funsionat; los trencaires instaláts an sigut efectibos y les rets antipedrisco eficaces. S’á compllementat en sistemes de reg adaptáts a la naturalesa d’esta pllanta tan curiosa, y coma resultat, la primera cullita -re exagerat-, pero esperada en ganes á produsit ya lo promich de 10 Kg per pllanta.

Una pllantasió masa gran pa sé un chardí y masa petita pa se industrial.

Té, potsé, les tres premises: Un traball pa entretindres; algo que esperá y, la tersera, l’amor y l’achuda de la familia (sino pa seu, al menos pa intentá buscá la felisidat).

Desde astí buy doná les grasies a Luis Albiñana (Lo balensiá), lo meu Mestre y Directó de la pllantasió.

Espero os agraden les fotos que adchunto.

 

A Tamarit, lo 23 de Nobiembre del 2008 (primera publlicasió)

Julián de Tamarit.